.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura del llibre del Deuteronomi

Moisès digué al poble: «Ara, Israel, escolta els decrets i les prescripcions que avui us ensenyo, i compliu-los. Així viureu, entrareu al país que el Senyor, el Déu dels vostres pares, us dóna, i en prendreu possessió. No afegiu res als manaments que jo us dono ni en tragueu res. Compliu els manaments del Senyor, el vostre Déu, que us dono avui. Guardeu-los i poseu-los en pràctica. Si ho feu així, tots els pobles us tindran per assenyats i molt intel·ligents: quan sentiran dir que heu rebut tots aquests decrets, diran: “Aquest poble és una nació assenyada i molt intel·ligent.” I realment, quina és la nació que tingui els seus déus tan a prop, com el Senyor, el nostre Déu, és a prop nostre sempre que l’invoquem? I, quina és la nació, per gran que sigui, que tingui uns decrets i unes prescripcions tan justes com aquesta Llei que jo us he donat avui?»

Dt 4,1-2.6-8

Salm Responsorial

R. Senyor, ¿qui podrà estar-se a casa vostra?  

Senyor, ¿qui podrà estar-se a casa vostra? 
El qui obra honradament i practica la justícia, 
diu la veritat tal com la pensa; 
quan parla, no escampa calúmnies.  R

Mai no fa mal al proïsme, 

ni carrega a ningú res infamant,
compten poc als seus ulls els descreguts,
honra i aprecia els fidels del Senyor. R

No fia els seus diners a interès, 
ni es ven per condemnar cap innocent 
El qui obra així, mai no caurà.  R

Sl 14,1a i 2-3a.3bc-4av.5 (R.: 1a)

Lectura de la carta de sant Jaume
Germans meus estimats, tot el que rebem de bo, tot do perfecte, prové de dalt, baixa del pare dels estels. En ell, res no canvia, no hi ha ni ombra de variació. Ell ha decidit lliurement que la proclamació de la veritat ens fes néixer a la vida, perquè fóssim com un primer fruit de tot el que ha creat. Acolliu amb docilitat la paraula plantada en vosaltres. És una paraula que té el poder de salvar-vos. Però no us limiteu a escoltar-la, que us enganyaríeu a vosaltres mateixos: l’heu de posar en pràctica. La religió pura i sense taca als ulls de Déu és que ajudeu els orfes i les viudes en les seves necessitats, i us guardeu nets de la malícia del món.

Jm 1,17-18.21b-22.27

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, els fariseus i alguns mestres de la Llei que venien de Jerusalem es reuniren entorn de Jesús i s’adonaren que alguns dels seus deixebles menjaven amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les. Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, seguint la tradició que han rebut dels ancians, no mengen mai sense haver-se rentat les mans ritualment, i quan tornen del mercat no mengen sense haver-se banyat; i observen per tradició moltes pràctiques semblants, com és fer passar per l’aigua, vasos i gerros i atuells d’aram.
Els fariseus, doncs, i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús: «Per què els vostres deixebles no segueixen la tradició dels ancians i mengen amb les mans impures?»
Jesús els respongué: «Isaïes tenia tota la raó quan va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, tal com diu l’Escriptura: “Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. El culte que em dóna és en va, les doctrines que ensenyen són preceptes humans.” Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per mantenir les tradicions dels homes.»
Després cridà la gent i els deia: «Escolteu-me tots i enteneu bé això que us dic: Res del que entra dintre de l’home des de fora no el pot contaminar; només allò que surt de l’home, el pot contaminar, perquè de dins de l’home, és a dir, del seu cor, en surten els pensaments dolents que el porten a cometre fornicacions, robatoris, assassinats, adulteris, estafes, maldats, enganys, indecències, enveges, insults, arrogància, ximpleria: tot això dolent surt de dintre i és el que contamina l’home.»

Mc 7,1-8a.14-15.21-23

"El Senyor, el nostre Déu, és l’únic"

El Deuteronomi testimonia la més autèntica tradició jueva amb el Credo monoteista: ESCOLTA, Israel; el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’ÚNIC (Dt 6,4s).
L’obediència als Manaments del Senyor neix motivada per l’acció alliberadora de Déu en la seva història. Així la Llei no ve imposada des de fora sinó que arrela en l’agraïment assenyat i la llibertat intel·ligent d’un poble creient. Si compliu els manaments del Senyor, tots els pobles us tindran per assenyats i molt intel·ligents.
Més encara: Entrareu al país que el Déu dels vostres pares us dona i en prendreu possessió.
Quin Jaume és l’autor du la carta de sant Jaume? El títol «servent de Déu i de Jesucrist» i el fet d’escriure amb autoritat a l’Església universal (les dotze tribus d’arreu del món 1,1) fa pensar en el germà del Senyor, líder destacat de l’Església primera de Jerusalem.
L’element comú de les exhortacions és la preocupació perquè la fe no sigui només teòrica sinó pràctica, amb fets concrets en tots els camps de la vida.
La iniciativa amorosa amb què Déu fa néixer a la vida els seus fills no és força cega de desigs que atreuen i sedueixen (v. 14) sinó do que Déu decideix lliurement.
La resposta dels bons fills consistirà en acollir amb docilitat la paraula plantada: una paraula que té el poder de salvar-vos, sempre i quan no us limiteu a escoltar-la sinó que la poseu en pràctica.
La polèmica contra tot legalisme desconnectat de l’esperit, encetada pels profetes i refermada per Jesús, fou fidelment continuada per l’Església primera, en especial sant Pau. Les prescripcions levítiques sobre la puresa ritual (Lv 11-16) volien indicar a l’exterior la qualitat singular de tot allò —persones i objectes— que ha d’entrar en contacte amb Déu.
Però res del que entra dins de l’home des de fora no el pot contaminar. Només allò que surt del cor de l’home el pot contaminar: diu Jesús qualificant de comediants o hipòcrites els qui, per mantenir les tradicions dels homes, abandonen els Manaments de Déu. Està en joc la fidelitat a Déu que en diverses ocasions i de moltes maneres antigament havia parlat als Pares per mitjà dels profetes; però ara ens ha parlat en la persona del Fill (He 1,1).

Mn. José Luis Arín

 

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
 
IMATGES